Aquest dissabte 10 de novembre, des de les 21.30h.
Ens acompanyaran Kolorao amb la seua nova cançò po-punk-lar, per tal d’escoltar la seua música podeu visitar el seu myspace
i Solana, un grup de música celta en acústic, podeu vore uns videos de la seua música al youtube.
Hi haurà sopar vegà riquísim!
Les actuacions són a la voluntat per l’autogestió de la Iniciativa Dàhlia.
El dia 31 d’Octubre a la nit, des de les 21h
Happenning irrepetible, efímer, surrealista, gòtic i fins i tot romàntic de teatre terrorífic de saló.
Una festa de disfresses, on cadascunª de vosaltres sereu els protagonistes d’una esgarrifosa aventura en la més fosca profunditat de les tenebres.
Si amb la teua disfressa no vols desentonar, l’imatge del cartell hauràs de mirar.
Vos atreviu?
Hi haurà sopar vegà.
*Si en teniu cap problema coronari tindreu que avisar!
*Entrada lliure per a reptilians i illuminatti acompanyats dels seus pares.
Aquest dissabte, 20 d’octubre, des de les 21h.
Tindrem el Cabaret de la Dàhlia, amb les actuacions de Stéphanie Cadel et la Caravane, que fan chanson Française i en acabant POETIKS, que gravaran el seu espectacle en directe de polipoesia «I’m a fucking poet». L’ocasió demanda que ens acompanyeu disfressades de poetes, si es que no en sou de poetes, i podeu venir vestides com de normal si ja en sou de poetes tots els dies de la vostra vida.
Per a inmortalitzar el moment hi haurà un antiphotocall. No ho dubtes i ficat ben bonicx. No ho lamentaras!
Com és habitual, acompanyarem la vetlada de un ric sopar vegà.
L’entrada és lliure, però es valorarà molt positivament totes les aportacions voluntaries.
Vos esperem!
Divendres, 19 d’octubre, des de les 19. Presentació dels llibres i en acabant sopar.
«Colonizando la Revolución
Nuestra socialización capitalista, patriarcal y autoritaria nos ha entrenado para que nosotros mismos obstaculicemos nuestro propio camino de lucha. Una lucha que emprendemos inevitablemente como respuesta al malestar generado por la misma cultura.
El primero de estos obstáculos es la noviolencia y la subjetividad ciudadanista, que nos enseña a no atacar al sistema sino a buscar el diálogo con él, colaborando en sus propios mecanismos—ya sean las elecciones, la prensa u otras instituciones. Y cuando nos amenaza con intensificar nuestra precariedad, nos enseña a reivindicar las viejas formas de explotación, como el estado de bienestar, en contra de las nuevas, en vez de buscar lo que nos va bien a nosotros y no a ellos. Al final, no es ninguna sorpresa que el Estado nos adoctrine con formas de lucha que no son capaces de amenazar la base de su propio poder.
Pero una vez superados estos obstáculos, las luchas populares demuestran una tendencia tan curiosa como trágica: la autotraición. Las pocas luchas que consiguen la fuerza colectiva necesaria para derrotar el sistema acaban restaurándolo. Ésto se puede ver en ejemplos tan distintos como el intento de los bolcheviques (que incluía, desgraciadamente, a un gran número de anarco-bolcheviques) de imponer una dictadura del proletariado; el intento de la CNT en el ’36 de evitar una dictadura mediante el camino de la colaboración en un frente unido; la evolución de las cooperativas y las fábricas ocupadas—ya sea en Mondragón, en el Torino del 1919 o en la Argentina del 2002—en otro modelo de negocio capitalista que acaba enseñando a los propios capitalistas como manejar a sus empleados de manera más productiva y menos conflictiva; y en general la recuperación por parte del sistema de una gran parte de los movimientos obreros, feministas y anticoloniales, movimientos considerados revolucionarios en sus principios.
En el fondo de esta tendencia a la derrota encontramos una contradicción en la definición misma de libertad. Por un lado, tenemos la definición occidental y democrática de libertad, construida a base de un concepto del individuo racional y a través de procesos históricos como la caza de brujas, la expropiación sangrienta de los bienes comunales, la colonización, el desarrollo de la medicina occidental y el desarrollo paralelo de la tortura, la alienación de los cuerpos y la privatización de los conocimientos.
Por otro lado, hay un concepto de libertad que queda por explorar, por expresar y por poner en práctica.
Este proceso de colonizar hasta nuestro concepto de libertad tiene un impacto actual en nuestra forma de concebir la militancia, la afinidad y la estrategia. Hasta la divergencia más evidente en los últimos años entre las posturas “sociales” y “antisociales” refleja la división de algo realmente indivisible.
Esta charla se basará en los textos Como la noviolencia protege el Estado, 23 Tesis en torno a la revuelta, y Guerra Social, Tensión Antisocial, un libro que acaba de salir y el cual se presentará en la charla. «
Diumenge 14 d’octubre, ens acompanyen «El Indigente Cognitivo» amb Mesié Polin fent un flamenco-rumba sui generis, des de les 13:30h, per fer fam per a la paella dels diumenges.
És una jornada oberta a la distribució no-comercial i a l’intercanvi d’objectes i coneixements.
T’esperem!
Aquesta nova proposta és per tal de tenir un lloc de trobada per a tota la gent que vullga passar el migdia en un espai tranquil i on visitar distribuïdores no-comercials.
A partir de les 13h obrirem les portes i tindrem espai per a l‘intercanvi de objectes, jocs de tauler i en acabant farem paella per a tota la gent que vinga.
Serà un espai per al debat i el intercanvi de coneixements i experiències.
Estarà obert a actuacions musicals, recitals poètics i allò que apetisca.
Comencem aquest diumenge 7, encara que siga pont, vos esperem.
Actualitzarem les diferents activitats al blog, revisa les entrades d’activitats per a saber si hi ha actuació el diumenge que bé!
Estamos organizando junto con otros colectivos e individualidades las I Jornadas VeganQueer, que tratarán temas como el género, la lucha queer, el veganismo, la crítica a las drogas… Esta primera edición se celebrará en la ciudad de Valencia entre el Jueves día 20 de Septiembre y el Domingo día 23 del mismo mes. Durante las Jornadas podréis encontrar varias distris anarquistas expuestas, entre ellas estará Distri Maligna. Si eres de fuera de Valencia y vas a acudir a las Jornadas, escríbenos un email, para coordinar la cantidad de comida que habrá que preparar y el alojamiento. Os animamos a todxs a venir y os dejamos con la programación.
[[No se servirá alcohol en las jornadas]]
Aquest dissabte vos convidem a la nostra Festa Hortera.
Muntem un ball de disfresses, hi tindrem l’animació musical a càrrec de Dj’s Jorter&Jorter, i en farem rifes solidàries per a l’autogestió del projecte. Si no en tens prou en això, garantim que hi haurà molt de caxondexet militant.
Imprescindible venir disfressades per a l’ocasió.
Com sempre podrem gaudir de sopar vegà.
L’entrada és lliure però es valorarà l’aportació voluntaria.
El proper dia 12 de setembre a les 21h, la editorial i dsitribuidora anticomercial Logofobia presentará el documental El Retorno de los Weichafe” del nostre company i amic Gonzalo Mateos.
Gonzalo Mateos Benito, productor del documental “el regreso de los weichafe: El proceso de recuperación de tierras en el pueblo mapute” es un activista dels moviments socials arrelat a les idees llibertàries i conèixedor del món de les publicacions i edicions alternatives, es va embolicar en la realització d’aquet documental per donar suport al poble maputxe, fruit de la seva solidaritat cap a les lluites d’altres pobles, tota una tasca de difussió i informació que donen contingut pràctic a les seves idees i la seva coherencia. Gonzalo Mateos ha estat llicenciat en Historia per la Universitat de Salamanca i també Llicenciat en Antropologia Social i cultural per la Universitat de Barcelona on va estar implicat a les lluites estudiantils contra el plà bolonya fent una tasca de difussió important tant en les assemblees de facultat com en assemblees llibertàries. En aquet sentit la seva formació académica també ha estat clau per donar un mètode i una perspectiva de treball en el documental realitzat. Obtenim aleshores un documental novel molt bé elaborat amb una serie de continguts refleionats tant desde la seva experiència personal i pràgmatica i real tant com desde una informació rigurosa resultat del seu mètode d’estudi. No podem deiar passar l’oportunitat de veure aquet documental etnogràfic que de segur es el primer pas dins de la seva -esperem- llarga carrera com a difusor de les idees revolucionaries i de transformació social.
Davant l’expansió en territori maputxe del capitalisme (forestals, Empreses de cel · lulosa, pesca industrial) i la creació de
megaprojectes com: aeroports, productes, preses, centrals elèctriques, les comunitats maputxe en conflicte reivindiquen
l’Autonomia i el Territori com a eines per preservar o recuperar la seva cultura. El documental intenta acostar-se als processos de recuperació territorial i a la lluita que estan duent a terme les comunitats maputxe.
L’estat xilè ha intentat per diferents mitjans desactivar la lluita de les comunitats maputxe, per una banda mitjançant polítiques assimilacionistes i assistencialistes ha tractat de contenir la lluita i d’altra banda, aplicant una dura repressió contra les comunitats que es mantenen ferms en la reivindicació dels seus drets territorials i polítics.
Violacions de comunitats, empresonament dels weichafe i dirigents, aplicació de la llei antiterrorista, nombrosos processos judicials contra comuners, assassinats de maputxe, són algunes de les cares de la repressió de l’estat xilè a les
comunitats maputxe en conflicte.
Més informació a:
>